Valoració del casal santperenc '09

PROVA SUPERADA!Desprès d'haver abandonat el bloc des de Febrer...desprès de *superar la presentació a la reunió que es va fer el dia 10 de Juny(*m'explico, dic "superar" perque sempre he tingut pànic a parlar en públic), tindre l'aprovació de tothom(bé, qüasi tothom seria més correcte, ja que mai saps al 100% si la gent que diu que et vol, et vol realment), i tenir molts bons records d'aquest estiu amb les nenes i nens santperencs/santperenques...
Que millor que renovar amb la meva primera experiència com a monitora?
Com resumir aquests fantàstics mesos de casal d'estiu santperenc'09?
Doncs bé, juntament amb la Sara(monitora) teniem els petits exploradors i les bombetes(amb totes les excurisions que teniem programades va sortir el nom d'EXPLORADORS!): Ona, Oleguer, Arnau, Carla R., Paula, Irene, Quim C., Anna C., Aaron, Jan, Isaac, Eric, Sergi, Carla B., Anna B., Judith, Ada, Joel, Jaume, Júlia, Júlia G., Janna, Toni, Clara, Aitana, Quim, Ferran, Sara, Alba...a l'Agost els vaig trobar a faltar, així que vaig anar de voluntària els matins(Vaig haver de sentir comentaris de tot tipus, com per exemple: "Jo anda que anava a currar gratis!"etc etc, si ho vaig fer és perque m'agradava i se'm dona força bé fer de monitora)
Crec que la mainada s'ho ha passat MOLT BÉ amb mi i alhora jo he disfrutat amb ells, ja que molts d'ells ja siguin els que tenia jo, els mitjans o els grans, l'últim dia em van dir si l'any que ve hi seria..alguna cosa vol dir, no?
Hi ha monitors que no són partidaris de paticipar en els jocs però vaig comprovar que quan participava hi havia més bona resposta per part dels nens i hi havia més nombre de participants que volien jugar al joc que fós("l'aranya", "el pou", "pica-paret", "les cadires", "mocador", "amagar", "atrapar", "1,2,3,4..", "caus i conills", "futbol", "jocs d'aigua", "gimcames", "cantar cançons", "l'hora del conte", "els jocs al parc del riu"...etc*)
*Hi havia moments en els quals no sabrieu dir qui era la monitora i qui la mainada de tant bé que m'ho passava.
On també ens ho passavem molt bé, tant monitors com nens...era al càmping "EL RIU": vam fer caiac, escalada, orientació(quin lio de mapa, camins i pistes!sort dels monitors del càmping!), circuits, BTT, tir amb arc...etc, evidentment i on s'ho passaven més bé, a la piscina. Tot i que el mes d'agost aprofitant que erem més pocs nens a la tarda, vam fer MOOOOLTES excursions amb l'Angela(la meva premonitora), fent el tren amb les cordes i la mainada cantant cançons...seguint la normativa de l'àntic casal!(és el que em va vindre a la memòria, passejant pels carrers i els nens cantant cançons em va fer pensar quan hi anava jo i la Marina Barceló(ex-directoa del casal) cantava cançons amb els més petits!) La veritat, és que a tots ens agradava sortir de tant en tant del casal, feiem excursions al parc del riu, gimcames pel poble, això si un cop a bord del tren era obligatori saludar a tothom que ens trobessim pel camí, cosa que a mi em feia riure moltíssim perque fins que els petits no rebien una resposta de qui saludaven eren capaços de cridar i cridar cada cop més fort, i entre rialla i rialla, aturavem el tren fins sentir un "hola" o un "adeu"...la qüestió és que la gent sortia de les botigues per veure'ls passar, sempre senties algú dir: "guaita quin goig que fan" o "guaita que petits!", i es que nosaltres ens feiem sentir de lluny, anunciavem l'arribada des de la sortida ndel casal fins a l'arribada. Ens agradava ser el centre d'atenció i a qui no?...
En fi, qui ho diria que els trobaria tant a faltar, malgrat que em fessin enfadar de tant en tant, me'ls estimo moltíssim! De fet, només calia un crit dels de la Sara per posar ordre!jajaja. Em va saber greu no poder-me dedicar més als mitjans i grans, tot i que sempre trobava una estona d'esbarjo per estar amb ells, ja sigui per jugar al pitxi, bàsquet o al meu esport preferit el futbol. Espero poder repetir! Aniré penjant fotos del casal i videos!(no us ho perdeu, n'hi ha de molt bons!tinc uns quants des mitjans explicant acudits!)


Vull aprofitar per agraïr a la mare del Roger per aquella carta del lector escriu del diari "el punt" Titulat "Un 10 pel casal de Sant Pere". Doncs bé, dir-te que tu si et mereixes un 10! Bé, la llista d'agraïments és llarga:
Gràcies a tots els pares, mares, avis i àvies que han fet possible el casal santperenc'09....evidentment, també als nens i nenes del casal!
Gràcies al Bar Ruki, per convidar-nos als dinars i deixar-nos el beure al centre cívic el dia del playback!
Gràcies Josep MªBarceló, per fer possible el playback!ets un crack!(il·luminació, video, música...)
Gràcies Manel Rojas i Leo per tenir tanta paciència i ser allà sempre que necessitavem alguna cosa.
Gràcies a l'Ajuntament de Sant Pere i al Consell Esportiu de l'Alt Empordà.
I finalment, GRÀCIES MONITORS I MONITORES, per aquest bon rollo que hi havia tant a dins com a fora del casal, no us oblidaré pas!
PD:Qualsevol que vulgui les fotos del casal'09(no incloses al CD de la fira del petit artesà)que les sol·liciti per e-mail.


Estel·la.