Parlem?

Fa dies que t'observo i he contat amb els dits els teus somriures...amb una mà n'he tingut prou.
No sé que guardes allà dins, i a jutjar pel que veig...res de bó.
Riu amb mi i plorem desprès, costa trencar el gel que et cubreix, deixa'm entrar a la teva bombolla, trencar amb el silenci..només vull estar al teu costat. Deixa't anar i diga'm-ho...ja que estic aqui per això, per les coses bones i dolentes. Si marxo corrents sense adonar-me'n, agafa'm la mà i si no t'escolto...directament agafa'm el braç!
El dia en que et vaig veure marxar amb ella, els fanals es van encendre...il·luminant-me el camí fins a casa mentre pensava si tornaries. Si voldries o pensaries tornar desprès de passar una nit amb ella.
Deixa'm dir-te que t'esperaré, a la porta de casa teva...amb un minut en tinc prou, desprès si vols marxaré per sempre. He començat a estimar-te com no havia estimat, descubrir una part de mi que no coneixia.
Al estar al teu costat la vida m'has canviat. Cada segon amb tu és un regal. Em sento bé i no necessito res més. Al teu costat, sóc una nena que no para de riure. I tu un nen, un noi i per sobre de tot un gran home.
I et pregunto en cas que em diguis "oblida'm", com vols que t'oblidi?
Confonc el teu somriure si em mires.
Confonc les teves caricies si em mimes.
Que he de fer?els dos ho sabem...conservar la distància, renunciar al que és natural i deixar que el temps passi.
Menys és més, pols osposats mai s'ajunten, línies paral·leles mai s'ajunten, bé, mal, fusta i metall...punts de vista que no es pregunten, sucre i sal, dos que parlen però no s'escolten, un laberint ple de portes, davant o darrere, dos que es busquen però no es troben, guanyar i perdre...
Com ho veus? jo vaig aqui, tu vas allà, tenim gustos diferents?
La vida és un regal, no sóc ni més ni menys, ni sé que és el que em mereixo...només vull intentar-ho i si no funciona almenys podrem dir que ho vam intentar.

Un cop he arribat aqui, torno a estar al principi d'aquest cercle viciós, tu m'agrades...jo em mossego el llavi.
Ens trobem, em dius quatre paraules, aguanto la mirada al màxim que puc...al cap d'una estona estic a punt de dir-te tot el que sento per tu però desvio la mirada al terra, t'esquivo o coses pitjors com obrir la boca per dir-te coses de les que me'n arrepenteixo...s'acaba el temps, marxes...torno a seguir-te amb la mirada fins que ja no et puc veure, agafo aire...el deixo anar...et dic adeu o m'agrades...però ja no em sents.


PS: Ja fa massa temps que m'agrades...si llegeixes el text dona'm una senyal, si el llegeixes amb atenció veuràs que hi ha un missatge entre línies.(Es gibt Gefühle, die ich nicht beschreiben kann... du gefällst mich, du bist einmalig... und für nichts möchte er sich dich ändern.ich liebe dich!)

Una cançó: Sopa de cabra - El far del sud
http://www.youtube.com/watch?v=Hi4D7_SOhQY&feature=related

Una altra cançó: Jarabe de palo - Me gusta como eres.
http://www.youtube.com/watch?v=xz4onc41bzE

Val, l'última...a la tercera va la vençuda: Sopa de cabra - Els teus somnis
http://www.youtube.com/watch?v=15BQiRTH5kQ&feature=related


Salut i revolta!

Estel·la