Paraules per reflexionar...

Avui, fent una visita a blocs m'ha agradat bastant el text del bloc d'en Jordi Martí(jordimartideulofeu.blogspot.com).
Tot i que no comparteixo opinió amb tot el que ha dit.
Amb el títol:"No hi ha manera de tornar a casa.", i diu el següent:

"Hi ha qui es passa mitja vida perseguint un somni, alguns l'assoliran i altres es quedaran a mig camí en la seva recerca.El més important de tot és que, mentre ho fan, aquest és l'al·licient de les seves vides, allò que els omple el dia a dia d'il·lusió i d'un coratge difícil d'entendre.
Viatjar és, en certa manera, buscar permanentment. Alguns ho fan per aprendre del que es desconeix, altres simplement pel plaer de viatjar en si mateix. Hi ha viatges que són físics i altres, més difícils d'explicar, que són mentals. Aquests darrers ens transporten a situacions complexes que ens obliguen a repensar les nostres vides, a adaptar-nos contínuament i, el més important de tot, a sobreviure.
Com tot, hi ha una cara i una creu. Aprendre sempre és positiu, però malgrat tot, no tothom està preparat per aprendre. O, més ben dit, no tothom ha arribat a un punt prou madur de la seva vida per preguntar-se si està preparat per aprendre. Per què? Perquè allò que s'apren sovint no agrada i ens obliga a enfrontar-nos a pors i temors.
Quan es viatja el pitjor és la tornada. Per diversos motius: tornada a la vida rutinària, horaris, compromisos, maldecaps, etc. Hi ha altres viatges, però, que deixen una cicatriu més profunda, que no et permeten tornar mai del tot.
Els anglosaxons utilitzen una frase que resumeix perfectament aquest estat: there is no way to go back home, o el que és el mateix, quan s'inicia algun d'aquests viatges no és possible tornar mai més a casa. Quan tornes, ja no ets el mateix i casa teva mai tornarà a ser el que era. Què ha canviat? Vés a saber...
El risc d'emprendre algun d'aquests viatges és saber on et portarà, i per damunt de tot, saber si durant el trajecte serem feliços. Viatjar té aquestes coses, sabem l'orígen i el destí però casa nostra no tornarà a ser mai la mateixa i nosaltres potser tampoc.
I malgrat tot, continuem viatjant, continuem aprenent i continuem intentant ser feliços sense adonar-nos que no hi haurà manera de tornar a casa."

Aquest text m'ha fet reflexionar..sobre moltes coses.
Els somnis diuen que somnis són, en canvi, d'altres diuen que s'ha de lluitar per aconseguir-els.
Evidentment, jo sóc una de les somiadores que tenen l'esperança i la il·lusió de que tots els seus somnis es facin realitat.
Però no tots es poden cumplir, i llavors es quan torno a la realitat...i em pregunto "per què?"

També hi ha el tema cicatrius algunes més importants que altres, records amargs, i records que tot i que facin mal...sempre t'agradarà recordar.

I finalment, m'agradaria dir a una persona molt especial per mi, el següent:

"Saps que es inevitable fer-nos ferides , però escolta'm quan dic que les ferides esdevénen cicatrius i que les cicatrius creixen amb nosaltres."

No vull formar part d'una cicatriu teva més, vull ser qui et curi les ferides i t'ajudi a rectificar quan t'equivoquis, en definitva, estar sempre al teu costat per ajudar-te a aixecar-te quan caiguis, per compartir somnis, sentiments, pensaments i moltes altres coses..i que també sigui a l'inversa.
(coses d'amor recíproc..)

Salut i revolta!

Estel·la